Categoria: Promoció de la salut i prevenció de la malatia

Reunió a Son Llàtzer sobre el Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La consellera de Salut, Patricia Gómez, i el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, s'han reunit a l'Hospital Son Llàtzer amb els professionals que elaboren el nou Pla estratègic de salut mental de les Illes Balears 2016-2020, per la qual cosa s'ha format un comitè d'onze professionals de l'àmbit de la salut mental (psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes ocupacionals), coordinat pel doctor Pablo Tobajas i supervisat pel coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau.

La filosofia inicial per elaborar el nou Pla és la participació del major nombre possible de professionals de la salut mental i d'altres organismes que poden aportar coneixements, pel fet de treballar amb persones amb algun trastorn mental, com ara Serveis Socials, Educació i l'Oficina del Defensor del Menor. Per això es va fer una crida a la qual han respost més d'un centenar de professionals.

Entre les línies estratègiques del Pla destaquen la promoció, la prevenció i la lluita contra l'estigmatització de les malalties mentals; la revisió del model organitzatiu i de la cartera de serveis; la coresponsabilització institucional; les àrees d'atenció a la malaltia mental i als programes específics; l'epidemiologia; l'avaluació dels tics actuals en matèria de salut mental; la formació i la gestió del coneixement, i la recerca sobre la salut mental.

El mes de novembre de 2015, en el marc d'una compareixença parlamentària, la consellera de Salut va explicar els punts fonamentals de l'estratègia de salut mental:

  • Cercar models d'atenció de la salut mental per processos assistencials.
  • Incrementar progressivament els serveis comunitaris i prioritzar els serveis de proximitat: atenció domiciliària, unitats comunitàries de rehabilitació, centres de dia, habitatges tutelats i recursos d'integració.
  • Garantir una cartera de serveis comuns sanitaris i socials de salut mental a totes les illes.
  • Elaborar i aplicar un pla d'atenció comunitària de caràcter polivalent i preventiu destinat a fomentar l'autonomia dels pacients.
  • Millorar l'organització en l'atenció de les drogodependències.
  • Potenciar els serveis d'atenció dins els àmbits infantil i juvenil.
  • Promoure la salut i la prevenció de les malalties mentals.
  • Oferir formació continuada als professionals.

El benestar mental és un component fonamental de la definició de salut segons l'Organització Mundial de la Salut: les persones que pateixen un trastorn de la salut mental presenten dificultats per viure una vida plena i suporten un impacte enorme en la seva qualitat de vida i en la de les persones del seu entorn més proper. La bona salut mental fa possible que les persones materialitzin el seu potencial, superin l'estrès normal de la vida, treballin de manera productiva i facin aportacions a la comunitat.

Nombrosos estudis mostren que cada any un terç de la població adulta pateix algun problema de salut mental, alguns dels quals representen una gran càrrega de morbiditat, com ara la depressió, el trastorn afectiu bipolar, l'esquizofrènia, els trastorns d'ansietat, el trastorn per abús de substàncies, les discapacitats intel·lectuals, i els trastorns de la conducta i del desenvolupament (inclòs l'autisme), que solen iniciar-se en la infància i en l'adolescència.

A les Illes Balears hi ha unes 185.000 persones a les quals s'ha diagnosticat algun problema de salut mental, de les quals aproximadament 5.000 pateixen un trastorn mental greu.

[Font: Servei de Salut de les Illes Balears. 15/07/2016]

[Foto: IB-Salut]