La Direcció General de Salut Mental participa en la Jornada d’intercanvi de projectes entre comunitats autònomes organitzada pel Comissionat de Salut Mental del Ministeri de Sanitat.
En aquesta trobada, les comunitats autònomes varen exposar els projectes seleccionats en un espai obert que va servir per a compartir bones pràctiques en salut mental i conèixer les iniciatives que es fan en altres territoris.
Les Illes Balears hi varen dur tres projectes, representats per la directora general de Salut Mental, Carme Bosch, i per Lola Gabaldón, tècnica d’implantació de programes de la direcció general.
Els tres projectes que presentats són:
- «Temps de nins», de l'Hospital Comarcal d’Inca.
- «Equip d’atenció en proximitat» de la Unitat de Conductes Addictives (UCA)
- «Programa de suport a la coordinació i gestió de casos de la Xarxa d'Inclusió Social amb Problemes de Salut Mental».
«Temps de nins», de l'Hospital Comarcal d’Inca
«Temps de nins» és un projecte d’intervenció familiar que se centra en infants que conviuen amb adults, principalment progenitors que tenen problemes de salut mental. Tal com explica Begoña Chacártegi, psiquiatra i autora del projecte, l’objectiu és prevenir que els infants tinguin problemes de salut mental.
En aquest projecte es fa una reunió mensual per repassar un temari precís i actualitzat. També es duen a terme divisions grupals de pares i fills per fer jocs amb temàtiques terapèutiques. En aquest sentit, es fan grups de pares per transmetre'ls habilitats parentals davant les dificultats d'educació dels fills, d'una banda, i de l'altra, es fan grups d'infants, als quals se'ls donen nocions per a lluitar contra l'estigma de la salut mental. Finalment, se'ls reuneix per a veure què han fet els infants mitjançant la projecció d'una curta pel·lícula i s'intenten treure conclusions sobre la sessió.
Entre les eines que s'utilitzen, hi ha qüestionaris validats internacionalment per reconèixer les habilitats dels pares i analitzar la qualitat de vida del menor i la família en general. Les dades que reflecteixen els qüestionaris són positives i s'ha vist que les famílies han millorat en la majoria dels subapartats.
L'última novetat consisteix en un grup de control per a famílies que esperen per formar part del projecte. S’analitzen les diferències entre el grup que forma part de la intervenció i aquest grup de control.
«Equip d’atenció en proximitat», de la Unitat de Conductes Addictives (UCA)
Amb la finalitat de poder oferir una assistència de més qualitat i proximitat, facilitar la informació i accés a la xarxa d'addiccions i, també, ajudar a prevenir la progressió de recaigudes en el consum de substàncies, es va crear un dispositiu d'atenció comunitària per a conductes addictives, que acosta l'assistència a l'usuari en situació o risc de desvinculació de la xarxa d'addiccions i de la resta de la xarxa de salut, orientada tant a centres d'integració social com a àrees d'alta exclusió social i a domicilis particulars.
Ofereix un servei d'atenció integral, prestat per un equip multidisciplinari, per al tractament, suport i rehabilitació de persones amb malaltia addictiva greu que mantenen contacte irregular o dificultós amb els serveis ordinaris de la xarxa d'addiccions. Redueix les complicacions i millora l'evolució de les persones, especialment el funcionament social i la qualitat de vida.
El seu objectiu principal és desenvolupar equips multidisciplinaris i intersectorials que garanteixin l'atenció sociosanitària en l'entorn natural a les persones que sofreixen un trastorn per ús de substàncies (TUS) greu. Asseguren la continuïtat de cures amb un caràcter accessible, proper i en col·laboració estreta amb les Unitats de Conductes Addictives (UCA), l’Equip d'Atenció Primària (EAP) i els Equips de Seguiment Assertiu Comunitari (ESAC).
Es tracta d’aconseguir una adherència suficient per a la continuïtat del tractament. També es vol desenvolupar les capacitats de cada pacient i fomentar la participació de la família d'una manera activa en el procés mitjançant l'aprenentatge del maneig de situacions conflictives. És important destacar l’ús i la cooperació dels recursos socials disponibles entorn de l'usuari i millorar la coordinació entre les xarxes d'addiccions, d'atenció primària i de salut mental.
«Programa de suport a la coordinació i gestió de casos», de la Xarxa d'Inclusió Social amb Problemes de Salut Mental
El Programa de suport a la coordinació i gestió de casos de la Xarxa d'Inclusió Social amb Problemàtica de Salut Mental és un programa de coordinació amb els serveis i recursos existents de la xarxa d’inclusió social i salut mental, de la xarxa pública, privada i del Tercer Sector.
La gestió de casos permet una coordinació eficient entre els recursos socials i sanitaris que intervenen en la problemàtica de vulnerabilitat de salut mental i exclusió social.
Té com a objectiu facilitar la coordinació entre les dues xarxes que actuen amb el col·lectiu de persones sense sostre o allotjades a albergs que pateixen trastorns mentals greus: l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) i els dispositius assistencials de Salut Mental.
D'àmbit autonòmic, va destinat tant a les persones que necessiten un acompanyament com als professionals que les atenen i que requereixen un assessorament.
Ja s’han incorporat al Programa de Suport a la Xarxa d’Inclusió Social dos professionals a jornada completa, un treballador social i un infermer de salut mental, contractats pel Servei de Salut. Actuen com a gestors de casos i serviran d’enllaç entre els dispositius de serveis socials i el Servei de Salut. Es tracta de tècnics comunitaris que atenen població en situació de vulnerabilitat.
Aquest programa respon a una reclamació històrica, perquè des de fa més de 15 anys els dispositius de la xarxa d'inclusió de totes les illes, i especialment els de l'IMAS, sol·liciten més suport de la xarxa de salut mental, ja que treballen amb persones amb dificultats greus per accedir a la multitud de recursos que hi ha, ja sigui per l'existència de patologies mentals diagnosticades o sospitades, per dependència física a alguna substància o per la manca d'adaptació a les circumstàncies personals.
[Font: Conselleria de Salut. 11/12/2024]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
