El text detalla les estratègies basades en indicadors epidemiològics i els escenaris de risc, amb mesures escalonades adaptades a la intensitat de la transmissió.
La posada en marxa de xarxes sentinella per vigilar la grip a Espanya a mitjans dels anys 90 va suposar un canvi de paradigma en la vigilància de malalties transmissibles.
Dècades després, l'emergència de la COVID-19, en els primers mesos de 2020, va comportar una distorsió en el funcionament de l'atenció sanitària que va posar de manifest la necessitat d'ampliar els objectius del sistema per detectar l'aparició de noves malalties respiratòries.
Per tot això, i seguint les recomanacions del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (EDCD) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), després de la pandèmia s'ha posat en marxa un sistema de vigilància integrada d'infeccions respiratòries agudes (IRA) a Espanya, amb capacitat per vigilar l'evolució de les epidèmies anuals de virus respiratoris (grip, SARS-CoV-2 i Virus Respiratori Sincicial) i detectar la possible circulació de nous patògens de transmissió respiratòria, millorant la seva sostenibilitat i resiliència en cas que sorgeixi una nova amenaça per a la salut pública.
Consulta aquí el document tècnic de recomanacions per al control d'infeccions respiratòries agudes.
[Font: Ministeri de Sanitat, via X]
[Foto: Ministeri de Sanitat, via X]
