Categories: Institucions sanitàries, Promoció de la salut i prevenció de la malatia

El Govern Balear anuncia el reforç de l’atenció a la salut mental en l’àmbit escolar

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Destaca la necessitat urgent de prevenció i detecció del suïcidi en la població infantojuvenil i avança la incorporació de nous professionals al programa CoorEduca de Salut Mental, que coordina i gestiona els casos de conducta suïcida en menors en l’àmbit escolar.

El Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Balears (PEBESMIB) 2023-2029 el dirigiran i coordinaran de forma transversal i corresponsable les conselleries de Salut, Educació, i Famílies i Afers Socials, i definirà abans de final de 2024 l'estratègia i les noves accions a dur a terme, des de múltiples perspectives, en l'àmbit de la salut mental.

A les Balears, al voltant de 50.000 persones pateixen alguna patologia mental, més de 150.000 prenen medicació i una de cada quatre sofrirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. Més d’un centenar de persones (109) han perdut la vida per autòlisis i les ideacions suïcides no s’aturen de créixer.

La direcció, l’elaboració i la coordinació de les línies mestres del Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Balears (PEBESMIB) 2023-2029, així com el disseny dels objectius i les accions concretes, serà a càrrec dels diferents agents participants, que treballaran de manera transversal, corresponsable i amb la màxima cooperació interinstitucional, involucrant a més de dos mil professionals.

Aquesta nova visió de corresponsabilitat en la direcció, la coordinació i la presa de decisions converteix les Balears en pioners en un model innovador d’abordatge de la salut mental basat en la pluralitat d’enfocaments, centrat en la persona de forma global i des de diferents perspectives. Es treballarà en les necessitats de les persones, les seves necessitats, recuperació, integració social i educativa i, en definitiva, el seu projecte de vida des d’un plantejament integral.

Les altes taxes de trastorns mentals, amb tendència ascendent els darrers anys, com ara la depressió, la solitud no desitjada, les addiccions, les diferents patologies mentals, els trastorns per ansietat o el suïcidi, que és la primera causa de mort entre els adolescents i joves fins a 29 anys, fan necessari desenvolupar noves estratègies amb nous enfocaments i plans d’acció urgents i específics que posin la salut mental al centre de les polítiques institucionals i reconeguin el lloc clau que aquesta ocupa per garantir el benestar de la societat.

Només a les Illes Balears, durant l’any 2022 hi va haver 109 morts per suïcidi, cosa que suposa una mort cada quatre dies. Després de la pandèmia de COVID-19 s’ha detectat un fort increment de les ideacions suïcides entre els joves, a edats cada vegada més primerenques.

En aquest sentit, cal consolidar i reforçar programes com CoorEducaSalutMental per treballar la prevenció des de les escoles, formar i dotar els docents d’eines de detecció i actuació i establir una Xarxa Balear de Prevenció del Suïcidi en tots els àmbits.

Aquesta reunió es continuarà amb noves reunions del Comitè Tècnic Interinstitucional, que sota el nou model de direcció i coordinació recollirà les necessitats i les propostes dels experts mitjançant grups de treball, comissions, comitès i òrgans col·legiats. Aquest Comitè Tècnic comptarà amb la participació de totes les institucions i entitats implicades: conselleries, consells insulars, ajuntaments i entitats públiques i privades, amb especial esment de les persones afectades i del seu entorn.

[Font: Presidència del Govern de les Illes Balears. 12/02/2024]

[Foto: Presidència del Govern de les Illes Balears]